Anàlisi: F1 2012

La Fórmula 1 és un esport de masses superat per ben poquets a nivell mundial. Després d’estar uns anys sense cap joc amb la llicència oficial, Codemasters va apostar el 2010 per recuperar la tradició. Avui analitzem F1 2012, el tercer videojoc de la saga que s’ha proposat brindar-nos cada temporada una nova iteració, en la seva versió gran, la de videoconsoles de sobretaula i ordinador. Tot seguit veiem si està a l’alçada del què representa.

Versió analitzada: Xbox 360. Gènere: Simulador de conducció. Desenvolupat per: Codemasters. Distribuït per: Codemasters. També disponible a: Playstation 3, PC.

RAUL ARRIBAS | Barcelona

La temporada actual de la Fórmula 1 està a prop de finalitzar però com ja és habitual el videojoc d’aquesta temporada arriba just quan el desenllaç del campionat és a prop. No acabem de comprendre aquesta política però com que es repeteix any rere any més val que ens acostumem i aprofitem aquest esprint final per agafar amb més ganes el volant del nostre monoplaça virtual. F1 2012 arriba a les nostres consoles i ordinadors amb l’objectiu d’oferir una experiència encara millor que el ja excel·lent F1 2011 de l’any passat i en línies generals podem afirmar que ho aconsegueix, essent el millor joc de la saga fins al dia d’avui.

Tot i que als menús no estigui destacat de forma especial el mode trajectòria és el cor d’aquest F1 2012. Començarem com a pilot novell fitxant per una de les tres escuderies menys potents del campionat (HRT, Marussia i Caterham) i partir d’aquest moment haurem de provar la nostra vàlua durant cinc temporades amb l’objectiu de cridar l’atenció d’escuderies més potents i poder optar a guanyar el mundial. Cada cursa consta d’entrenaments lliures, classificació i cursa, podent configurar cadascuna d’aquestes sessions de forma que s’adeqüin als nostres desitjos. Podem per exemple saltar-nos sessions si ens ve de gust o configurar la seva durada. El joc ens brinda un tutorial on ens introdueix als conceptes bàsics d’aquest esport. Començarem amb nocions molt bàsiques de traçar revolts i acabarem utilitzant el Kers i el DRS per a fer avançaments en plena recta. No és gaire llarg i serveix per a què ens acostumem als controls, a més de permetre que el repetim tants cops com vulguem si volem estar còmodes abans de llançar-nos a competir per el campionat del món.

El mode trajectòria, tal com hem comentat, és el nucli d’aquest videojoc. A l’inici del campionat serem el segon pilot de l’escuderia escollida i a cada entrenament i cursa l’equip ens posarà uns objectius a assolir. A més estarem constantment comparats amb el nostre company de box i el nostre objectiu primordial serà superar-lo en diferents aspectes (posició a graella, punts, podis, etc) de cara a ser el primer pilot de l’equip i, més endavant, cridar l’atenció d’equips més potents que ens facin ofertes per a fitxar per ells. Aquest procés l’anirem repetim amb més o menys èxit amb l’objectiu final d’aconseguir un volant guanyador i competir per a guanyar el campionat del món.

Un altre mode de joc, pensat per als que no tenen tant de temps, és el de Campionat Exprés. Com el seu nom indica ens permet lluitar per el campionat del món sense haver d’invertir tantes hores com al mode trajectòria, i ens sembla un mode molt encertat. Un cop assolit un cert grau de destresa potser no volem escalar per el paddock i volem passar a competir de tu a tu amb els millors pilots de la graella, i això és exactament el que aquest mode de joc ens brinda.

Existeix un tercer mode de joc individual basat en desafiaments. Codemasters ha implementat una sèrie de proves en què ens mesurarem contra un dels millors pilots del món en una prova concreta i amb unes característiques molt definides. Aquests desafiaments són una addició molt agradable que trenquen una mica la rutina en què poden caure aquesta mena de jocs que basen tota la seva proposta en un aspecte molt concret, com és en aquest cas les curses de Fórmula 1.

El multijugador en línia ens permet configurar quasi al complet el tipus de cursa que volem disputar. Podem només córrer la cursa i establir la graella per diferents barems, podem fer qualificació i cursa, podem disputar tot un gran premi sencer, ajustar les voltes de la cursa i temps d’entrenaments, disputar la qualificació a volta ràpida o de la forma oficial, configurar les ajudes disponibles a la conducció i en definitiva quasi qualsevol paràmetre que es pugui configurar al joc. Les curses multijugador, com als dos jocs anteriors de la saga, es composen de fins a 16 jugadors i l’experiència és satisfactòria.

La sensació de conducció ha estat molt ben aconseguida per Codemasters i podem afirmar sense por a equivocar-nos que aquest F1 2012 és un joc de simulació de conducció en tota regla. Els menys avesats a aquestes propostes tenen un ampli ventall d’ajudes que poden activar per a gaudir del joc sense patir tant les dificultats de conduir un vehicle tan extrem com un d’aquests monoplaces, però l’autèntic repte arriba quan es puja la dificultat al màxim i es desactiven les ajudes. Les sensacions que transmet al volant (nosaltres l’hem analitzat amb volant i pedals) són sensacionals i queda ben palesa la dificultat extrema que deuen patir el pilots reals. Conduir sense ajudes a tota velocitat, mirant d’esgarrapar qualsevol dècima de segon, i estar al mateix temps pendent de quan activar el Kers, d’obrir el DRS quan el reglament ho permet, de gestionar el consum de benzina amb els diferents mapes motors i de distribuir la frenada segons el moment de la cursa és una tasca titànica. Les transicions climatològiques estan realitzades a la perfecció i el comportament del monoplaça es veurà afectat de forma realista per l’estat de la pista en tot moment, estat que està representat amb una qualitat gràfica tan alta que dota al conjunt d’un realisme excepcional. També notarem perfectament la degradació dels neumàtics i com afecten al comportament del vehicle.

Els accidents i tocs amb els rivals són molt perillosos ja que patirem les possibles destrosses del nostre vehicle amb dolorosa fidelitat. Perdre l’aleró davanter, per exemple, fa que sigui impossible ficar el cotxe a un revolt a velocitats altes degut al subviratge que patirem. Celebrem aquesta fidelitat a la simulació però els desperfectes que podem patir al monoplaça són molt limitats i sempre patirem els mateixos problemes, incidint especialment en l’aleró davanter. És una pena que no hi hagi més varietat de desperfectes possibles tot i que celebrem que els presents estiguin tan ben simulats. A més haurem de decidir amb quins reglatges volem sortir a pista (reglatges que es poden modificar de forma general o al detall, a gust del jugador) i amb quins neumàtics, i en plena cursa haurem de decidir quins neumàtics posar al aturar-nos a boxes si en algun moment la climatologia fa que haguem de canviar el nostre pla inicial. A tot això s’ha de sumar que el nivell de dificultat és alt, especialment quan juguem a màxima dificultat, però assolible, de forma que si ens esforcem podem batre els nostres rivals.

Gràficament el joc es veu espectacular. Tant els cotxes com els circuits estan reproduïts de forma excel·lent i la immersió és sensacional. Les formes, les textures i la il·luminació són d’una altíssima qualitat i mantenen l’excel·lent nivell mostrat per la saga i per els jocs d’aquesta companyia que fan servir aquest motor gràfic, com per exemple la saga Dirt. L’apartat sonor també brilla amb llum pròpia i el soroll dels motors arriba a les nostres orelles de forma molt realista.

En un joc d’aquestes característiques la intel·ligència artificial dels nostres rivals és bàsica. Si bé en situacions generals es comporten amb molta efectivitat en certs moments molt puntuals deixa molt que desitjar. Ens referim especialment en situacions estranyes de cursa, com per exemple un doblatge, les sortides de boxes en entrenaments o la circulació darrera del Safety Car, per posar exemples. En aquestes situacions és molt fàcil acabar empotrant el nostre vehicle contra algun rival ja que no es comporten de la forma que dictaria la lògica. Ens ha passat massa sovint (fins que ens hem acostumat a preveure aquest situacions) acabar encastats a un altre cotxe en plens entrenaments quan nosaltres anem en volta ràpida i un rival, que va lent i fent ziga zagues per escalfar neumàtics, decideix apartar-se justament cap a la traçada bona quan nosaltres ja no tenim marge de maniobra. O que, quan anem amb cotxes del fons de la graella, ens atrapa el líder la cursa i per molt que li donguem apertures per on avançar-nos de forma neta acabi o xocant amb nosaltres o no avançant. Per agreujar més aquesta problema situacions com les que acabem de descriure acabem pràcticament sempre amb una sanció per a nosaltres, mai per al rival. És molest però un cop t’hi acostumes aprens a ensumar-te quan et ve un problema d’aquests a sobre i l’evites. El més sorprenent és que quan et trobes amb rivals en situació normal de cursa, per exemple lluitant per una posició, la IA es comporta de forma radicalment diferent i es gaudeixen d’unes lluites excel·lents sense que cap d’aquests problemes aparegui.

L’aspecte gràfic i el realisme al volant es mantenen constants, i excel·lents, en totes les condicions climatològiques que ens trobem. No només ho són en condicions de ple sol sinó que quan cauen quatre gotes o quan plou de forma generalitzada el comportament es igual de sensacional. En el nostre periple per el mode trajectòria hem detectat que aquest F1 2012 fa ús de la climatologia per a donar-nos una empenta en el nostre primer any de campionat, quan disposem d’un cotxe de pitjors característiques. Potser ha estat casualitat, o potser no, però el cas és que un gran nombre de curses i entrenaments del nostre primer campionat els hem fet sota la pluja, o en condicions canviants. No ens enganyem: pilotant un Caterham, i en el mode de dificultat màxim, no es pot pujar al podi si el joc no et dóna un bon cop de mà, i nosaltres hem rebut aquest cop de mà i hem pujat al podi en més d’un circuit. Pluja, que iguala una mica les prestacions dels monoplaces, i decisions poc encertades (entrades a boxes massives a canviar neumàtics quan realment no calia) ens han semblant ajudes mal dissimulades per a que puguem destacar amb un cotxe dolent amb el que, en condicions de sec, difícilment podríem competir més enllà de les tres escuderies més dolentes del paddock. A més en situacions més avançades de la nostra carrera no hem observat aquest comportament. Com diem es pot tractar d’una casualitat però a nosaltres ens ha succeït i així ho reflectim.

F1 2012 és el millor de joc d’aquest esport al que hem tingut la sort de jugar. Tant els aspectes de simulació com els tècnics són excel·lents i, tot i que pateix alguns defectes, el conjunt és sensacional. Una experiència digna de gaudir per els amants d’aquest esport que vulguin sentir-se, en la mesura del possible, com els seus ídols.

“Els jocs de conducció es poden dividir en dos grans grups: els arcade i els de simulació. Un joc inspirat en la F1 i que aspiri a la simulació és un projecte molt ambiciós degut a la dificultat intrínseca de la màxima categoria de curses de cotxes del món. Aquest F1 2012 s’ha de gaudir amb volant i pedals ja que ha fet un gran esforç per a apropar-nos les sensacions reals d’aquest esport i ha fet una gran feina. Un excel·lent simulador de conducció del campionat amb els cotxes més ràpids del planeta.“